Finalment serem refugiades climàtiques

Per a la major part dels europeus, el canvi climàtic, gairebé acaba de començar a ser una realitat. Hem experimentat onades de calor mai abans viscudes i hem vist l’impacte de les sequeres als nostres boscos, rius i collites. Som testimonis de la desaparició de la vida salvatge i experimentem sospitosos canvis en les estacions de l’any. Per un altra banda, per a molta gent arreu del món, els efectes han sigut molt més devastadors. El canvi climàtic és ja tan intens que no és possible resistir més i s’han vist obligades a abandonar les seues llars ¹.

Des de l’any 2000, habitants dels països empobrits han mort a causa de diferents desastres, molts d’ells relacionats amb el clima, amb un índex 7 vegades major que en els països rics ². Només al 2018, amenaces relacionades amb el l’escalfament global com ara tempestes, ciclons, inundacions, incendis forestals i esllavissades de terra han desplaçat al voltant de 16 milions de persones ³. Però aquestes xifres són abstractes. Sota cada una d’aquestes persones hi ha una història de pèrdua i risc, éssers humans desesperats deixant les seues llars i assumint un risc per a trobar una mica de seguretat. A l’est d’Àfrica, per exemple, les possibles alternatives son l’emigració o l’inanició (mort per manca d’alimentació) per a unes 11 milions de persones ⁴. No hi han altres alternatives.

D’acord amb un recent informe del Consell de Drets Humans de les Nacions, l’increment d’un 1.5º C (assolible en els propers 20 anys) provocarà estrés hídric a unes 500 milions de persones, 36 milions dependran de collites menor i unes 4.5 bilions es veuran afectades per onades de calor.

Per al 2030, el canvi climàtic abocarà a la pobresa a unes noves 100 milions de persones arreu del planeta ⁵, i per a 2050, només a l’Àfrica subsahariana, el sud d’Àsia i Amèrica Llatina, almenys 140 milions de persones seran desplaçades de les seues llars i es convertiran en refugiades climàtiques ^1:1. Això és només el començament. Sense accions immediates i radicals, podríem experimentar un escalfament de 4º C a finals de segle ⁶.

4ºC d’escalfament suposen unes conseqüències literalment apocalíptiques. Aquesta temperatura faria arribar al planeta a un estat que mai cap ésser humà ha experimentat. Suposem el següent, a nivell territorial, les àrees tropicals son inhabitables i el sur d’Europa s’ha convertit en un desert. Esdeveniments meteorològics extrems com tifons, onades de calor i sequeres castiguen amb freqüència el globus. Els oceans no estarien millor. En ells trobaríem grans zones mortes i el nivell del mar hauria augmentat diversos metres ⁷. La major part de l’humanitat es veuria obligada a cercar refugi a Canada, Sibèria, Escandinàvia, Alaska, Groenlàndia i el pic sud d’Amèrica, on es situarien les últimes zones on l’agricultura fos possible ^6:1.

Necessitem un esforç radical per a lluitar contra la crisi climàtica, el nostre planeta es tornarà gradualment inhabitable. Les persones amb menys recursos seràn les primeres afectades, però no ens equivoquem, totes estem en risc de perdre les nostres llars i veure’ns obligades a migrar per a sobreviure. Si esperem fins a aquest punt, llavors serà massa tard. Hem d’actuar ara!